tag:blogger.com,1999:blog-1418111484865480598.post9011797300094851898..comments2017-06-17T06:00:29.761+02:00Comments on Dirección y Desarrollo de Personas: ModelosBLOG de Direccion y Desarrollo de Personashttp://www.blogger.com/profile/15675581773982340151noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-1418111484865480598.post-87251980446894877962011-08-18T12:55:26.459+02:002011-08-18T12:55:26.459+02:00entrellucar...quina paraula tan bonica, no sé ni s...entrellucar...quina paraula tan bonica, no sé ni si la coneixia... potser si, potser si que t'en dona alguna idea!<br />si, jo tampoc havia pensat mai en termes de "idols", però la paraula "models" ajuda a veure-ho diferent i és més util,oi?<br />petó i gràcies per escriure!<br />EulàliaBLOG de Direccion y Desarrollo de Personashttps://www.blogger.com/profile/15675581773982340151noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1418111484865480598.post-60417742457696252592011-08-18T11:23:57.843+02:002011-08-18T11:23:57.843+02:00Bona entrada, nena!
:)
Curiosament sempre m'h...Bona entrada, nena!<br />:)<br /><br />Curiosament sempre m'he resistit a tenir "ídols" perquè considero que tots som persones humanes en diferents nivells de consciència. Però és ben cert també que moltes vegades penso que en algun aspecte concret m'agradaria actuar com aquesta o aquella persona... Tornaré a pensar-hi amb més calma. Aviam si per aquí acabo descobrint quin és el model amb qui millor m'identifico. Potser, si tibo del fil, acabo entrellucant la meva missió a la vida, jejeje.<br /><br />Petonàs!<br />:DEsterhttps://www.blogger.com/profile/14697692215498640714noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1418111484865480598.post-86889147821613675932011-08-01T23:21:22.688+02:002011-08-01T23:21:22.688+02:00Gràcies Bibi pel teu comentari, això si que és &qu...Gràcies Bibi pel teu comentari, això si que és "qualitat". Penso el mateix, tot l'amor que sigui possible cap als nens, per permetre que explorin tot el seu potencial des del tou d'amor que els haguem donat. I també, és més útil veure les coses bones de la vida, i ens fa més feliços. Un petóBLOG de Direccion y Desarrollo de Personashttps://www.blogger.com/profile/15675581773982340151noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1418111484865480598.post-55550612984961501902011-07-31T23:26:13.339+02:002011-07-31T23:26:13.339+02:00Molt interessant la teva reflexió, Eulàlia...
El ...Molt interessant la teva reflexió, Eulàlia... <br />El teu article m' ha fet recordar els meus avis i altres familiars, alguns dels quals encara estan a la meva vida... <br /><br />No és que no hi pensi en ells, però no m' he parat mai a pensar-hi d' una forma més profunda, valorant tot el que han aportat de positiu en mi, en la meva forma de ser... <br /><br />Hi ha vegades que algú em diu: "en això ets com el teu avi" però no ho tinc en compte com que ha estata dquirit mitjançant un procés d' aprenentatge sinó com quelcom més genètic, que em ve directament "de la sang al cervell o viceversa"... <br /><br />Penso que actualment, sobretot al nostre país, estem mancats de referents, ja siguin públics o de l'àmbit privat, i això influeix molt en les actituts socials.<br /><br />I sobretot em sap greu pels nostres fills, als que penso que els hi costarà molt més que a nosaltres trobar un model de conducta i de pensament amb qui pensar quan hagin de prendre una decisió important a les seves vides o simplement seguir un model de conducta...<br /><br />És per això que crec que donar-los "qualitat familiar" (dedicant-los amor però també temps, atenció) és bàsic perquè els nens adquireixin uns hàbits de vida i de pensament "sans i ferms"...<br /><br />És tant senzill veure sempre el negatiu de la gent... Intentem el difícil: veure (i fer veure als altres) les coses bones dels que ens envolten... Potser ens sorprendrà adonar-nos que tenim petits, o grans, herois entre nosaltres...Anonymousnoreply@blogger.com